L'aparició, ara fa dos anys, del primer volum de les memòries de Jordi Pujol va suposar un autèntic impacte popular. Si aleshores Jordi Pujol esbossava les línies mestres de la seva personalitat i de les seves conviccions, en aquest segon volum (que s'obre amb la investidura com a president de la Generalitat) parla amb franquesa i vivacitat d'episodis crucials de la nostra història recent, com el 23-F i el paper d'alguns polítics en l'intent de cop d'estat; la solitud d'Adolfo Suárez; la querella de Banca Catalana (vista com una jugada indigna del govern de Madrid); la complexa situació de CiU davant el referèndum de l'OTAN; l'Operació Reformista de Miquel Roca; la creació de TV3 enmig d'entrebancs constants; els Jocs Olímpics de Barcelona, i també del seu relleu dins de Convergència... S'hi inclouen documents inèdits de gran importància històrica, com, per exemple, una carta al rei Joan Carles i una altra a Felipe González en moments especialment delicats. És difícil que deixi indiferent.